Notícies

Un estudi publicat a la revista Psychiatry Research identifica diferències subtils en la forma de la cara que podrien estar relacionades amb el diagnòstic de l'esquizofrènia i el trastorn bipolar. Segons les conclusions, aquests patrons facials també s'associarien amb algunes mesures del còrtex cerebral. L'estudi, que aplica tècniques avançades de morfometria geomètrica i neuroimatge, assoleix el doble objectiu de comprendre millor l'origen d'aquests trastorns psiquiàtrics i avançar en el camp de la medicina personalitzada.

Lideren el treball equips FIDMAG Germanes Hospitalàries, la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, el Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (CIBERSAM) i La Salle Universitat Ramon Llull. També hi han participat els hospitals Benito Menni CASM i Mare de Déu de la Mercè (Germanes Hospitalàries).

Combinació de diferents marcadors per millorar el diagnòstic

L'esquizofrènia i el trastorn bipolar són trastorns psiquiàtrics greus que afecten prop de seixanta-cinc milions de persones a tot el món. La presència d'una combinació heterogènia de símptomes, juntament amb una elevada diversitat en la trajectòria i resposta als tractaments, dificulta la comprensió de les seves causes i el diagnòstic precís.

Els factors ambientals i els genètics influeixen en el procés de desenvolupament i maduració del cervell. En alguns casos, canvis subtils d'aquest desenvolupament poden contribuir a un risc més elevat de patir trastorns psiquiàtrics. En aquest context, l'estudi es basa en el desenvolupament embrionari compartit entre la cara i el cervell, i identifica la forma de la cara com a marcador indirecte de canvis en el cervell relacionats amb aquests diagnòstics, alhora que destaca que existirien patrons específics de cada sexe.

En el cas de l'esquizofrènia, l'estudi va mostrar diferències facials significatives entre controls i pacients, així com diferències específiques per a cada sexe. A més, en el cas de les dones, el diagnòstic d'esquizofrènia explicava un percentatge més alt de variació facial (5,9 %), en comparació amb el dels homes (4,2 %). En canvi, en el trastorn bipolar, només es van detectar diferències facials significatives en els pacients masculins.

Tal com explica la primera autora del treball, Noemí Hostalet (FIDMAG, CIBERSAM, UB), «les característiques facials associades a l'esquizofrènia i al trastorn bipolar són molt subtils i indetectables a simple vista. En aquest sentit, les investigadores Neus Martínez-Abadías (UB) i Mar Fatjó-Vilas (FIDMAG, CIBERSAM, UB) detallen que «de manera aïllada, les característiques facials no servirien, per tant, per diagnosticar aquests trastorns. El mateix passa amb altres trets morfològics del cervell i característiques genètiques. Cap biomarcador, per si sol, té prou potencial diagnòstic».

L'equip assenyala que «la hipòtesi és que, si combinem el potencial dels biomarcadors facials, cerebrals i genètics, podríem desenvolupar una eina complementària a l'entrevista clínica que pogués ajudar els metges a fer diagnòstics d'una manera més ràpida i precisa. Per això, aquesta recerca podria representar una potencial eina complementària de les actuals per poder fer diagnòstics més primerencs i precisos, sempre que s'integrin garantint rigorosament els aspectes ètics i de privacitat necessaris».

Per poder desplegar aquesta eina biomèdica, encara serà necessari fer més recerca i desenvolupar mètodes molt estrictes de protecció de dades per garantir-ne l'ús en l'àmbit estrictament mèdic amb la garantia de complir tots els requisits ètics i de privacitat. En aquest tipus de recerca és imprescindible evitar un mal ús de dades altament sensibles, que puguin portar a la discriminació de persones diagnosticades amb trastorns mentals.

Ara com ara, l'equip treballa per poder ampliar i replicar les anàlisis dutes a terme en una mostra poblacional més nombrosa. En paral·lel,  també s'aborden noves aproximacions per integrar diferents marcadors facials i cerebrals amb dades genòmiques. Amb la combinació de marcadors biològics, biomètrics i clínics, l'equip vol contribuir a entendre millor l'origen dels trastorns mentals i desenvolupar eines que ajudin a diagnosticar-los.

Consulta l'article de referència:

Hostalet, Noemí; González, Alejandro; Salgado-Pineda, Pilar, Gonzàlez-Colom, Rubèn; Canales-Rodríguez, Erick J.; Aguirre, Candibel; Guerrero-Pedraza, Amalia; Llanos-Torres, María; Salvador, Raymond; Pomarol-Clotet, Edith; Sevillano, Xavier; Martínez-Abadías, Neus; Fatjó-Vilas, Mar.

«Face-brain correlates as potential sex-specific biomarkers for schizophrenia and bipolar disorder».

Psychiatry Research. DOI: 10.1016/j.psychres.2024.116027