Exploració de nous enfocaments per comprendre la base funcional cerebral de les al·lucinacions auditives en l'esquizofrènia (SCZHALL)
Les al·lucinacions auditives verbals (AAV) són un símptoma principal de l'esquizofrènia. La seva base continua sent desconeguda, però la investigació mitjançant neuroimatge funcional ha començat a aportar pistes importants sobre el seu origen. És rellevant que els estudis que utilitzen el paradigma de captura del símptoma (en què els pacients que experimenten AAV molt freqüents premen un botó quan senten una veu) han descartat una proposta teòrica important: que el símptoma reflecteixi una activitat neuronal aberrant espontània a l'escorça auditiva. Alhora, aquests estudis han trobat evidència d'activació associada a les AAV en altres regions, especialment a l'escorça frontal inferior, que a l'hemisferi esquerre conté l'àrea de Broca, que exerceix un paper crucial en la producció de la parla, i també hi participa en la parla interna.
El projecte proposat examina dues hipòtesis centrades en el possible paper de l'àrea de Broca i de la producció de parla a les AAV. La primera analitza si, i en quina mesura, les AAV es poden entendre com un reflex d'anormalitats en el procés de descàrrega corol·lària, un missatge neuronal que acompanya els actes motors i de la parla i que exerceix funcions de control predictiu. Tot i que la disfunció de la descàrrega corol·lària s'ha considerat un mecanisme plausible subjacent a certes AAV, aquesta hipòtesi només s'ha avaluat fins ara en un nombre reduït d'estudis d'EEG i evocats potencials. A l'exemple més recent, Whitford et al. (2025) van observar que, en pacients amb esquizofrènia i AAV, es produïa una fallada en la supressió normal dels potencials evocats auditius en resposta a estímuls de parla subvocal autogenerats, interpretació que es va atribuir a una alteració a la descàrrega corol·lària. El nostre estudi amplia de manera significativa aquesta línia de recerca mitjançant una adaptació per a fMRI de la tasca utilitzada per aquests autors.
La segona proposta es basa en el fet que l'escorça frontal inferior esquerra/àrea de Broca, que s'ha trobat activada quan els pacients amb esquizofrènia experimenten AAV, es considera una localització principal de les anomenades neurones mirall. Aquestes neurones s'activen tant en fer una acció com en veure (o escoltar) la mateixa acció, i en humans es creu que tenen un paper en el llenguatge. S'ha proposat un paper de les neurones mirall a l'esquizofrènia, i és important assenyalar que una activitat patològica que les afecti podria produir la percepció de parla sense una base real. L'activitat de les neurones mirall s'avalua mitjançant un paradigma de fMRI prèviament utilitzat per demostrar-ne l'existència en subjectes sans: el paradigma de supressió per repetició en neuroimatge funcional.
El projecte utilitza fMRI per examinar les activacions en un grup de pacients amb esquizofrènia (N=50) i controls sans aparellats (N=50) durant: a) una tasca de supressió de la parla subvocal adaptada de Whitford et al. (2025); i b) un paradigma de supressió per repetició en percepció/acció visual. La mostra de pacients inclourà un subgrup (N ≈ 20) que experimenten AAV almenys una vegada al dia. Es realitzaran comparacions entre el grup total de pacients amb esquizofrènia i els controls sans, així com entre el subgrup de pacients amb AAV freqüents i els controls (i també comparacions amb els pacients sense al·lucinacions).
87.500,00 €
Ministeri de Ciència i Innovació, l'Agència Estatal d'Investigació (AEI) i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER, UE).
![]() | ![]() | ![]() |