PID2021-124302NB-C22 - Pilar Salgado

Correlats cerebrals funcionals de la forma lingüística, la memòria semàntica i les disfuncions executives en el trastorn del pensament formal a l'esquizofrènia

El trastorn formal del pensament (FTD), caracteritzat per un discurs difícil de seguir fins al punt de ser incomprensible, ha estat molt estudiat com un dels símptomes principals de l'esquizofrènia, però els seus mecanismes subjacents continuen sent poc coneguts. Els estudis lingüístics, basats en l'anàlisi del discurs de pacients amb esquizofrènia afectats per aquest símptoma, han mostrat que el seu llenguatge es caracteritza per l'ús de referències poc clares i l'ús excessiu d'un mecanisme de referència en particular, la cohesió lèxica. Una altra proposta sosté que el FTD es caracteritza per una alteració a la memòria semàntica (el coneixement sobre el significat de les paraules, el món i els conceptes abstractes, i que es creu que s'organitza en forma de xarxa). Una tercera hipòtesi és que l'FTD passa com a conseqüència d'una disfunció executiva: el deteriorament dels processos de planificació i supervisió fa que el discurs dels pacients amb FTD estigui mal formulat i que els errors no es detectin ni es corregeixin. Finalment, hi ha la possibilitat que el FTD requereixi una combinació de disfunció executiva i alteració del processament semàntic. Tot i això, fins ara no s'ha dut a terme un estudi sistemàtic i exhaustiu d'aquestes hipòtesis. La ressonància magnètica funcional (fMRI) pot posar a prova de forma més decisiva aquests diferents enfocaments, encara que hi ha poca literatura sobre això. Una metaanàlisi va trobar evidència de canvis a l'activitat de l'escorça temporal superior esquerra i temporal medial posterior associats al FTD durant la realització de diferents tasques. En una revisió més recent es va informar que la desorganització del llenguatge durant la producció de parla lliure s'associa a anomalies a les àrees cerebrals del llenguatge, així com a altres regions. Durant la realització de tasques de processament semàntic, el FTD també es va associar amb canvis a les àrees del llenguatge i altres regions. L'activació associada a l'FTD durant la realització de tasques executives és difícil d'avaluar, ja que pocs estudis d'aquestes revisions van fer servir tasques amb un component executiu explícit.

La nostra proposta té com a objectiu examinar de manera sistemàtica les hipòtesis descrites per a l'FTD, utilitzant nous paradigmes de fMRI. S'estudiarà l'activitat cerebral associada a la producció del discurs en pacients amb esquizofrènia amb FTD i sense i en controls sans; amb una anàlisi eventual cercarem a més diferències en l'activitat cerebral en els moments en què es produeixen ocurrències de referència fòrica i cohesió lèxica. També farem servir una tasca de processament semàntic, sensible a l'activació de la xarxa de memòria semàntica. Per examinar la funció executiva independentment del llenguatge, observarem lactivitat cerebral durant la realització duna nova tasca executiva adaptada a la fMRI, el Test dElements Múltiples Computaritzada, que és sensible a la gestió i el manteniment dobjectius, i per tant potencialment rellevant per als processos executius que es creu que estan involucrats al FTD. Finalment, examinarem la possibilitat que el FTD a l'esquizofrènia sigui el resultat d'una combinació de deteriorament de la funció executiva i alteració de la funció semàntica (a nivell lèxic o de la xarxa semàntica), per això examinarem l'activitat cerebral durant una tasca de fluïdesa verbal semàntica.

48.400,00€

Ministeri de Ciència i Innovació, Agència Estatal d'Investigació (AEI) i Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER, UE).