Examen de les teories "cognitives" de les al·lucinacions auditives a l'esquizofrènia: un estudi de neuroimatge funcional
Les teories per explicar les al·lucinacions auditives verbals (AAV) a l'esquizofrènia es poden dividir entre 'perceptuals' i 'cognitives'; les primeres proposen que les AAV són causades per una activitat anormal de l'escorça auditiva, mentre que les segones proposen que les AAV representen una mala interpretació de processos cognitius com a perceptius.
Recentment, el nostre grup ha mostrat que, a diferència de la percepció de llenguatge real, les AAV no produeixen activació de l'escorça auditiva i descarten l'aproximació perceptiva. Aquest projecte pretén continuar aquesta línia examinant les dues principals teories cognitives de les AAV actualment: la proposta de la mala atribució de la parla interna de Frith, i la que proposa que les AAV representen records intrusius. S'examina l'activitat cerebral de pacients amb esquizofrènia i AAV gairebé contínues, així com de pacients sense AAV i controls sans amb característiques sociodemogràfiques similars. Per provar la teoria de la parla interna s'utilitzarà una tasca de memòria a curt termini verbal que activa regions cerebrals implicades en la parla subvocal i la retenció de la informació a curt termini. Per provar la teoria dels records intrusius, es farà servir una tasca de memòria autobiogràfica desenvolupada pel nostre grup, modificada per evocar records de valència emocional negativa. S'examinaran les diferències en el funcionament dels sistemes cerebrals implicats en a) la memòria a curt termini verbal, i b) la memòria autobiogràfica amb records negatius, comparant l'activitat cerebral durant les dues tasques entre pacients amb AAV i sense i controls sans. També s'examinarà si l'experiència d'AAV durant alguna de les tasques altera els patrons d'activació associats a aquesta. Així, aquest projecte té potencial per contribuir al desenvolupament de nous tractaments físics i psicològics per a les AAV.
70.180,00 €
Instituto de Salud Carlos III, amb la cofinanciació del Fons Europu de Desenvolupament Regional "Una forma de fer Europa"