Els deliris són creences falses i estranyes que es mantenen amb una convicció fixa i no són susceptibles de canvi. Tot i que són un dels símptomes característics de l'esquizofrènia, el seu origen continua sent incert. Actualment una de les teories més influents és l'anomenada “saliència aberrant”, que suggereix que els deliris estan relacionats amb un processament anòmal de la recompensa a nivell cerebral. Això es reflecteix en un alliberament excessiu de dopamina, una anomalia neuroquímica que s'accepta àmpliament com a present a l'esquizofrènia. La senyalització errònia de l'error de predicció de recompensa (RPE per les sigles en anglès) fa que les persones atorguin importància o “salience” a estímuls de l'entorn que en realitat no en té.
En aquest estudi, a través de la ressonància magnètica, es van analitzar imatges cerebrals de 78 pacients amb esquizofrènia o trastorn esquizoafectiu i 43 persones sanes mentre feien una tasca en què podien guanyar diners, cosa que permetia el mesurament del senyal de la RPE. Dins del grup de pacients, es va avaluar la relació del RPE amb els símptomes de deliris i de pensaments d'autoreferència, un tipus de símptomes molt relacionats amb els deliris i que fan referència a la sensació que esdeveniments externs estan dirigits personalment a un mateix.
Els resultats van mostrar que, en general, els pacients amb esquizofrènia no presentaven diferències importants en l'activació cerebral relacionada amb l'error de predicció de recompensa en comparació amb els controls sans. Tot i això, els qui tenien deliris més intensos mostraven menor activitat en diverses regions del cervell, incloent parts del còrtex prefrontal (clau per a la presa de decisions) i els ganglis basals (relacionats amb l'aprenentatge per recompensa). Resultats similars es van trobar en estudiar els pacients amb més idees d'autoreferència. En aquest estudi els deliris es van associar amb una reducció de l'activació cerebral relacionada amb l'error de predicció de recompensa. Aquests resultats es contradiuen amb la teoria de la saliència aberrant, que prediu una activació més gran en aquestes àrees en persones amb deliris.
M. García-León, P. Fuentes-Claramonte, A. Gee, N. Ramiro-Sousa, J. Soler-Vidal, P. Salgado-Pineda, L. Torres, N. Jaurrieta, M. Sánchez-Pérez, F. Panicali, E. J. Inarejos Clemente, J. Raduà, S. Sarró, R. Salvador, P. J. McKenna and E. Pomarol-Clotet
Psychol Med (IF: 5,811; D1). 2025; 55: e55. PubMed ID: 39973044. DOI: 10.1017/s0033291724003258