Investigadors de FIDMAG Germanes Hospitalàries (G15 CIBERSAM) en col·laboració amb investigadors de Benito Menni CASM, l'Hospital Sant Rafael, l'Hospital Mare de Déu de la Mercè i l'Hospital Sagrat Cor, han publicat a la prestigiosa revista Neuroimage Clinical el següent estudi:
Paola Fuentes-Claramonte, Núria Ramiro, Llanos Torres, Isabel Argila-Plaza, Pilar Salgado-Pineda, Joan Soler-Vidal, María Ángeles García-León, Auria Albacete, Clara Bosque, Francesco Panicalli, Ester Boix, Josep Munuera, Josep Tristany, Salvador Sarró, Miquel Bernardo, Raymond Salvador, Peter J. McKenna, Edith Pomarol-Clotet,
Negative schizophrenic symptoms as prefrontal cortex dysfunction: Examination using a task measuring goal neglect
NeuroImage: Clinical, Volume 35, 2022, 103119, ISSN 2213-1582,
PubMed ID: 35870381, DOI: https://doi.org/10.1016/j.nicl.2022.103119
Els símptomes negatius de l'esquizofrènia inclouen la pèrdua de motivació, d'interès o del gaudi de les activitats diàries, així com allunyament de la vida social, dificultat per mostrar emocions i problemes per funcionar normalment. Tot i que la proposta que aquests símptomes reflecteixen una disfunció de l'escorça prefrontal existeix des de fa molts anys, aquesta no havia estat recolzada consistentment amb estudis de neuroimatge funcional.
En aquest estudi, 24 pacients amb diagnòstic d'esquizofrènia i símptomes negatius d'alta gravetat, 25 pacients amb el mateix diagnòstic però sense símptomes negatius i 30 controls sans es van sotmetre a una ressonància magnètica funcional durant la realització de la prova computada d'elements múltiples (CMET), una tasca dissenyada per mesurar l'organització del comportament dirigit a un objectiu o 'negligència de l'objectiu'. Aquesta tasca requereix que el pacient organitzi el seu temps per jugar a uns videojocs senzills. D'aquesta manera, imita situacions de la vida diària en què cal organitzar i planificar les accions per assolir un objectiu. Tot i això, la pèrdua d'iniciativa i l'apatia que caracteritzen els símptomes negatius poden interferir en aquests processos, de manera que la capacitat del pacient per planificar les seves accions i iniciar-les voluntàriament es pot veure afectada. L'objectiu d'aquest estudi era, doncs, observar si aquesta interferència es manifestava també a nivell cerebral.
Durant la realització de la tasca, els controls sans i els pacients sense símptomes negatius van mostrar patrons similars d'activitat cerebral. Per contra, en els pacients amb molts símptomes negatius es va observar una reducció significativa de l'activitat en àrees de l'escorça prefrontal i parietal inferior, necessàries per a una correcta execució de la tasca. Aquesta reducció es va observar tant pel que fa als controls sans com pel que fa als pacients sense símptomes negatius, i es va mantenir fins i tot després de controlar estadísticament l'efecte d'altres símptomes i del tractament farmacològic.
Aquest estudi proporciona evidència que l'activació reduïda en regions frontoparietals, íntimament lligades als processos de control cognitiu i organització i regulació de la conducta, és un correlat dels símptomes negatius a l'esquizofrènia a nivell de funcionament cerebral. Els símptomes negatius produeixen alts nivells de dependència i discapacitat en les persones amb esquizofrènia, i responen de manera pobra al tractament farmacològic, per la qual cosa identificar les bases cerebrals és imprescindible per avançar en el seu coneixement i abordatge terapèutic.
Consulta la publicació completa aquí.